Pregó inaugural de Joan Carles Doval a les jornades del Fonograma organitzades per l'APECAT
Benvinguts sigueu a la primera setmana del Fonograma, una edició preparada amb cura i amb il·lusió, amb el convenciment que tindrà una llarga continuïtat…
En el món de la cultura, la música té una rellevància enorme. La música ens transmet sensacions i emocions, a través de la música ens situem a llocs i moments concrets de les nostres vides.
La música es el riu pel qual naveguen poetes i l’autopista directa per alimentar l’intel·lecte.
La música -més que necessària- és imprescindible, forma part de les necessitats vitals de l'ésser humà. I si arribem a aquesta conclusió, entendrem que la música gravada és inevitable, i aquí és a on entrem nosaltres, els professionals de la música enregistrada, els productors i editors de fonogrames.
La història de la música enregistrada es remunta a finals de la dècada dels 80 del s.XIX amb el cilindre de fonògraf, tot i que a les acaballes del mateix segle ja sortia el gramòfon i amb ell els discos de pedra a 78 RPM, i no és fins a la dècada dels 40 del s.XX que apareixen els primers discos de vinil i a partir d’aquí van apareixent altres suports per la música enregistrada. Uns com a complement i altres com a substituts directes. Podem parlar de les cintes de cassette, però també dels DAT, minidisc, compact disc, etc. fins arribar als formats digitals que actualment predominen al mercat.
Als anys 20 del s.XX neix la ràdio, mitjà de comunicació que per sempre més anirà de bracet amb la -aleshores incipient- indústria de la música enregistrada. I ens necessitem, no es pot entendre la ràdio sense música ni la indústria de la música enregistrada sense la difusió dels seus fonogrames pel mitjà ràdio.
Deia abans que als anys 40 del s.XX el món del fonograma fa un avançament espectacular amb l’aparició dels discos de vinil i amb la comunió d’aquesta indústria amb les emissores de ràdio.
A finals d’aquesta dècada i més encara a la dels anys 50 i 60’s Barcelona es converteix en autèntica protagonista i capital musical de l’estat. És en aquests anys que passem de la música enregistrada en directe als enregistraments d’estudi i per pistes i de les orquestres de ball o clàssiques a músiques pop.
Son anys que ens arriba el rock i el country americà, la cançó d’autor francesa... entre altres estils.
Uns i altres influeixen als nostres joves, els quals engendren nous moviments musicals al país.
Mentre les multinacionals ODEON, LA VOZ DE SU AMO i EMI es fusionaven, i des de la seva seu central a Barcelona ens feien arribar les primeres cançons de The Beatles, empreses catalanes com la popular BELTER ens donaven a conèixer a Manolo Escobar i un extens repertori de música espanyola i flamenca. Era l’època en que des de Barcelona sortien tots els èxits, Mustang, Sirex, José Guardiola, Duo Dinámico, entre molts altres.
També en aquells anys neixen les primeres companyies disposades a produir i promocionar els artistes en llengua catalana, com la històrica EDIGSA que neix l’any 1961 de la mà d’activistes culturals i que va arribar a tenir 8.000 petits accionistes, disposats a donar suport a la música catalana i en català. Accionariat tant transversal que hi podem trobar el que després fou President, Jordi Pujol, l’Abad Escarré, Josep Benet, Josep Espart o bé els propis artistes que cobraven els royalties en forma d’accions... d’aquesta companyia en varen sortir artistes tant rellevants com Raimon, Serrat, La Trinca, Pi de la Serra, Companyia Elèctrica Dharma, etc.
L’any 1962 i a partir de l’editorial creada per Josep Maria Esteve, neix Discos Vergara amb artistes com els Sirex o en Joan Capri. A la dècada dels 70 fou absorbida per la multinacional alemanya amb seu a Barcelona, ARIOLA
L’any 1964, com a escissió d’EDIGSA, neix CONCENTRIC de la mà d'Armengol Passola i Josep Maria Espinàs. Aquesta companyia, d’una vida més efímera, va ser el bressol d’altres grans artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, o d’en Pau Riba que a més hi treballava en el disseny gràfic del segell.
L’any 1967 neix un altre segell amb vida curta però intensa, de la mà de l’activista Àngel Fàbregues. Inicia el seu camí el segell ALS 4 VENTS amb vocació per la música folk, promovent artistes com Jaume Arnella, Falsterbo 3 o bé el mític Grup de Folk de Barcelona, tot i que acaben oferint un gran catàleg de música infantil amb Xesco Boix, o amb els Ara va de Bo. Com també un altre amb la música progressiva dels anys 70 amb artistes com MÀQUINA, IA & BATISTE o MUSICA DISPERSA.
Anys que neixen diversos segells a Catalunya i que la practica totalitat de les multinacionals dels disc tenen la seu central a la capital catalana.
Podem dir que fins finals dels 70’s, Barcelona va ser la gran capital del món discogràfic.
Però l’entrada a la dècada dels 80’s ho va capgirar tot, la primera crisi de pirateria provocada pel cassette verge, la centralització de les emissores de ràdio musicals i dels grans distribuïdors de fonogrames a Madrid, més una incipient Generalitat que no tenia cap empatia per la música, va produir una gran depressió, en la qual les multinacionals es van traslladar a Madrid, diverses companyies catalanes anaven tancant, mentre que artistes com Los Rebeldes, Loquillo, Jaume Sisa entre molts altres, també abandonaven Barcelona i s’instal·laven a Madrid enlluernats per “la movida” i pel poder cultural i musical de la ciutat.
Dècada de canvis, de noves maneres de promocionar la música enregistrada, perdent força els grans programes musicals i prenent-ne les ràdio-formules musicals, mentre les multinacionals del disc es fusionaven o eren absorbides per altres i desapareixien companyies independents com Edigsa, Movieplay, Belter, Discophon, etc. i en neixien de noves com Divucsa, PDI, Horus, Max Music, Blanco y Negro, Picap, Audiovisuals de Sarrià, Blau, etc.
Si la força de la cançó d’autor i del rock progressiu dels 70’s va minvar als 80’s, dècada marcada pels remixos i dance i per una travessia del desert impressionant, a finals d’aquesta dècada neix una nova manera d’entendre el pop i el rock amb grups allunyats de Barcelona ciutat, on seguien amb la música funky, que interessava a ben pocs... Tots aquests grups amb estils ben diferents, aconsegueixen un èxit descentralitzat gràcies a la força de les incipients emissores municipals, que en aquella època eren autèntica alternativa a les ràdio-formules, fins entrar a Barcelona i fer-ho per la porta gran de l’èxit ja consolidat.
Com sempre, tots els estils musicals tenen el seu moment d’esplendor i tots tenen el seu públic i a partir del fenomen del rock de finals dels 80’s van apareixen nous estils, uns basats amb formats acústics folk, altres els anomenats “trompetes”, fins a l’actualitat amb l'èxit de la música urbana.
L’evolució de la indústria de la música enregistrada, ha estat paral·lela als canvis observats en els hàbits de consum de música enregistrada i tot el que han provocat les “noves" tecnologies.
Els productors de fonogrames hem estat els primers en patir les conseqüències dels canvis tecnològics i de consum cultural i els primers en adaptar-nos-hi.
Les companyies més veteranes s’hi han adaptat de forma rapida i espectacular, fins i tot creixent; a la vegada que han nascut un bon grapat de noves empreses productores de música enregistrada, siguin mitjanes, petites o micro empreses, però totes elles fent possible que cada setmana -cada divendres- puguem presentar una quantitat important de música creada, interpretada, enregistrada i publicada al nostre país, i una part molt considerable en llengua pròpia i en un ventall d’estils amplíssim.
Les emissores de ràdio segueixen sent una eina essencial per donar a conèixer les novetats que produïm i editem, doncs el factor sorpresa d’escoltar coses noves, sempre ajuda a l’audiència a descobrir nous artistes que poden interessar, però en aquesta tercera dècada del s.XXI tenim noves eines, noves maneres de descobrir nous talents, que no son altres que les plataformes de streaming que tant amb les seves recomanacions derivades dels algorismes com a través del boca a boca de l’entorn personal de cadascú, s’escolten novetats musicals d’artistes sovint poc coneguts i que poden passar a formar part de les nostres preferències.
L’explosió de les “noves" tecnologies amb totes les xarxes i plataformes digitals, democratitza més que mai la possibilitat de consum de música enregistrada, a la vegada que es poden traspassar fronteres polítiques, lingüístiques i culturals en la immediatesa.
Celebrem la primera setmana del Fonograma, perquè el Fonograma disposa de bona salut, està pletòric en el seu 137è aniversari, perquè mai s’havia consumit tanta música enregistrada com ara i perquè els productors de música enregistrada, altrament denominats discogràfiques, som imprescindibles en aquest engranatge.
Amb el desig que gaudiu d’aquestes jornades, que hem preparat amb la màxima il·lusió i professionalitat, us donem la benvinguda tot i esperant que us ho passeu be. Visca la música!