Després de liderar Rosa Luxemburg, Pol Fuentes va engegar una carrera en solitari caracteritzada per un pop d’autor en el qual recrea un univers molt personal. De moment, ja compta amb dues referències discogràfiques, la seva darrera proposta va ser ‘Saturn Negre’, un disc conceptual presentat com un joc de taula on s’expressava com seria d’interessant la vida si no fos lineal: si es poguessin anar alternant desordenadament episodis de la infantesa, joventut, maduresa i vellesa.
Ara, Pol Fuentes presenta el seu nou àlbum ‘Arcàdia’, un disc i alhora un preciós salvavides enmig d’un naufragi. Un àlbum que parla d’una ruptura, però en comptes de tractar-la des de les baralles, la traïció i la possessió, parla de l’evolució i de com, esquinçant la parella, es pot assolir un amor més viu. Va ser escrit mentre se separava de la mare del seu fill i intentaven inventar, a palpentes, una nova manera de ser família: una arcàdia. Paral·lelament, l’artista català era víctima d’una estafa surrealista que va estar a punt de posar fi a la seva aventura de més de vint anys fent música.
‘Arcàdia’ són emocions i experiències expressades a través d’imatges poètiques i del pop d’autor que tant caracteritza al Pol Fuentes. A través d’aquestes imatges i música, de la mà dels productors Bernie Sànchez i Iban Rodríguez, aquest àlbum és un passeig per la gelosia, pels desitjos prohibits, per les baralles que ningú vol i per l’esperança d’un futur millor després de la tempesta.
Comments